Després d'un llarg, però barat viatge amb avió, vaig arribar a la ciutat de Lappenranta, és important que recordeu aquest nom si veniu amb ryanair, no té res d'especial, bé, potser si, almenys per mi, i és que va ser on vaig trepitjar Suomi per primera vegada. A partir d'aquí m'esperen uns quants mesos, en aquestes terres.
Aquí van començar les contradiccions: il.lusió i por
il·lusió per una experiència que portava esperant de feia temps, por per com anirà, si serà difícil, si compliré amb tot el que m'havia proposat, suposu que en general por a no saber el què passarà.
Dons bé el que va passar va ser que vaig arribar a "casa meva" allí m'esperaven les 4 companyes de pis, bé la veritat és que no m'esperaven però el cas és que ara vivim juntes. És un mica difícil entrar a viuren en un pis on tots ja esconeixen i que a sobre parlen una altra llengua! però m'ho estan posant força fàcil, tot al meu servei!!! És clar, que no tot és perfecte i costa una mica trobar el punt d'unió entre una noieta catalana acostumada a parlar fins hi tot del color que porta els mitjons i entre unes noietes que una de les bromes que més els hi agraden és: "Els finesos vam inventar els missatges de text per no haver de parlar"
